Passa al contingut principal

Cos, ment i entorn.

La nostra ment no 'representa' la realitat. La memòria no és una còpia ni un esbós de la realitat. El passat no és a la memòria. Hi és tan poc com hi és el futur. La ment és activitat mental present, no és els continguts mentals que produeix sobre el que ja ha passat o el que pot passar. El cervell és sensible a l'experiència, sí, però només això. Amb les nostres experiències, amb algunes més i amb altres poc o gens, queden marques de memòria, però res més. Que en aquestes marques hi volguem veure una representació o un esbós de la realitat és degut al biaix de la nostra visió antropocéntrica i psicologitzant, que subtitueix la realitat pels continguts del pensament. La nostra ment no treballa com un ordinador, com senyala R Epstein. La nostra memòria no enmagatzema ni tanta informació ni ho fa de la mateixa manera que un ordinador. El cervell el que fa és ressonar amb la realitat; és com una caixa de ressonància que, com tot, funciona en l'actualitat del present, no en…

Els filòsofs físics (2): Heràclit


La defensa de l’alè (pneuma) com a ànima que fa Anaxímenes ja és considerada important a nivell acadèmic pel simple fet que és la primera manifestació que se’ns ha transmès en l’àmbit científic-filosòfic relativa al psiquisme humà, tot i que en l’àmbit de la religió aquesta concreta concepció de l’ànima provenia d’una més antiga tradició popular expressada per l’orfisme, com hem mencionat més amunt. Però en una altra vessant es considerava, més bé, que l’ànima estava formada d’èter igni, no tant d’aire ‘normal’, i que aquest element igni era el que omplia, endemés de l’ànima, el cel exterior. Ànima i cel (no tant l’aire terrenal que circumda els cossos de la superfície de la Terra, sinó la part més elevada del cel) eren de la mateixa matèria, anímica i celest a la vegada. Aquesta interpretació va ser la d’Heràclit (al voltants del 500 ac), el qual va considerar la suposició, ja desenvolupada per Anaxímenes, que l’home i el món exterior estan fets del mateix material i es comporten d’acord a principis molt similars, si no idèntics. Tots dos autors venen a afirmar igualment que el cel és ple de matèria anímica, i a l’inversa, que l’ànima és plena de matèria celest.
(Veure més...)       

Entrades populars d'aquest blog

Marc Aureli. El guia interior.

En la vida, si no vols ser desgraciat, hasde trobar el teu camí, la raó vertadera de la teva existència, i no dependre com un titella del que els altres pensin, diguin o facin. Cal tenir clares les idees de què vols i fugir de les distraccions i no actuar per hipocresia o egoisme, pensant adequar-te a les ‘ànimes’ dels altres, les quals en realitat desconeixes (probablement ni tan sols coneixes la teva). Aquesta és la direcció en que has de treballar, manté Marc Aureli a les seves Meditacions. És la teva ànima la que has de trobar i la que has de seguir; has de respectar l’ànima que et pertany i no dependre de l’ànima dels altres, tot i que les has de voler entendre també a les dels altres, però cal que coneguis primer els moviments de la teva ànima, i a partir d’ells els de la dels altres. La principal fita de la nostra vida és conèixer la naturalesa real de la nostra ànima i el seu encaix en les ànimes dels altres.
“A totes hores, preocupa't amb resolució, de fer el que portes de …

Cos, ment i entorn.

La nostra ment no 'representa' la realitat. La memòria no és una còpia ni un esbós de la realitat. El passat no és a la memòria. Hi és tan poc com hi és el futur. La ment és activitat mental present, no és els continguts mentals que produeix sobre el que ja ha passat o el que pot passar. El cervell és sensible a l'experiència, sí, però només això. Amb les nostres experiències, amb algunes més i amb altres poc o gens, queden marques de memòria, però res més. Que en aquestes marques hi volguem veure una representació o un esbós de la realitat és degut al biaix de la nostra visió antropocéntrica i psicologitzant, que subtitueix la realitat pels continguts del pensament. La nostra ment no treballa com un ordinador, com senyala R Epstein. La nostra memòria no enmagatzema ni tanta informació ni ho fa de la mateixa manera que un ordinador. El cervell el que fa és ressonar amb la realitat; és com una caixa de ressonància que, com tot, funciona en l'actualitat del present, no en…

Giordano Bruno. La màgia.

Diu Giordano Bruno en el llibre De la Màgia que el buit absolut no existeix, que no hi ha espai que no sigui ocupat per alguna forma de matèria: En qualsevol espai, per buit que pugui semblar, hi ha cossos que es mouen i es succeeixen, quan no les invisibles partícules de l'aire, que també són matèria. Els objectes del món no estan aïllats uns dels altres, entre ells hi ha un continu de matèria, senyala; l'espai que separa els cossos és un continu intermedi entre ells, que els comunica i que els manté units, d'una manera més forta o més dèbil. L'aire (o 'l'esperit aeri o eteri' que en diu Bruno) és un cos imperceptible, en principi, als nostres sentits però que per ell mateix és un veritable continu físic intermedi entre tots els cossos, que està dotat d'una gran activitat i eficàcia sobre l'ànima, a la qual està estretament unit, afirma, doncs té una gran semblança amb aquesta, a la vegada que és molt lluny de la substància sensible més gruixada i mé…