La nostra ment no 'representa' la realitat. La memòria no és una còpia ni un esbós de la realitat. El passat no és a la memòria. Hi és tan poc com hi és el futur. La ment és activitat mental present, no és els continguts mentals que produeix sobre el que ja ha passat o el que pot passar. El cervell és sensible a l'experiència, sí, però només això. Amb les nostres experiències, amb algunes més i amb altres poc o gens, queden marques de memòria, però res més. Que en aquestes marques hi volguem veure una representació o un esbós de la realitat és degut al biaix de la nostra visió antropocéntrica i psicologitzant, que subtitueix la realitat pels continguts del pensament. La nostra ment no treballa com un ordinador, com senyala R Epstein. La nostra memòria no enmagatzema ni tanta informació ni ho fa de la mateixa manera que un ordinador. El cervell el que fa és ressonar amb la realitat; és com una caixa de ressonància que, com tot, funciona en l'actualitat del present,
L’obra dels filòsofs jònics presocràtics sovint ha sigut interpretada, passats els segles, de manera excessivament simplista, rere el prisma d’un materialisme reduccionista modern que, en realitat, res té a veure amb el planteig original d’aquests pensadors. S’ha fet, moltes vegades, una lectura ingènua de les seves tesis sobre els elements de terra, aigua, aire, foc com a principis creadors i ordenadors de l’univers. Una visió científico-naturalista clàssica d’aquests autors els considera els remots iniciadors de les ciències naturals, els plantejaments i solucions dels quals haurien quedat lògicament obsolets. És cert, els anomenats filòsofs físics van fer aportacions de gran mèrit a la geografia, l’astronomia, la meteorologia, la matemàtica i la biologia, sens dubte, però la seva producció no es pot reduir al paradigma de la ciència natural d’avui dia ni el seu propòsit tampoc no era el de fer unes ciències independents una de l’altra, deslligades l’home, tal com ha vingut a succeir. No ens hem d’enganyar, ells eren filòsofs en el sentit més ample del terme i no ‘físics’ o científics dels quals s’esperés alguna mena de solució tècnica, tal com els entenem actualment; les seves fites eren de molt diferent naturalesa i de molt més gran abast.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada