La nostra ment no 'representa' la realitat. La memòria no és una còpia ni un esbós de la realitat. El passat no és a la memòria. Hi és tan poc com hi és el futur. La ment és activitat mental present, no és els continguts mentals que produeix sobre el que ja ha passat o el que pot passar. El cervell és sensible a l'experiència, sí, però només això. Amb les nostres experiències, amb algunes més i amb altres poc o gens, queden marques de memòria, però res més. Que en aquestes marques hi volguem veure una representació o un esbós de la realitat és degut al biaix de la nostra visió antropocéntrica i psicologitzant, que subtitueix la realitat pels continguts del pensament. La nostra ment no treballa com un ordinador, com senyala R Epstein. La nostra memòria no enmagatzema ni tanta informació ni ho fa de la mateixa manera que un ordinador. El cervell el que fa és ressonar amb la realitat; és com una caixa de ressonància que, com tot, funciona en l'actualitat del present,
Al llarg de la història, en diferents moments i en els diversos àmbits
del pensament, s’ha concebut l’ànima de manera molt distinta de com ho fem en
l’actualitat en el món occidental. En aquest bloc ens interessa mostrar,
precisament, una concepció ben poc convencional per a la ciència actual, que és
la idea de l’ànima com una cosa material, per una banda, però a la vegada no
continguda dins dels límits físics de l’organisme ni localitzada en cap part específica
del cos, per l’altra. Aquesta idea, que pot resultar xocant, és la d’una ànima
“extensa”, un “element natural” que actua sobre l’organisme i que, tot i que material, seria d’una matèria
diferent de la del cos, el qual percebem com un objecte sòlid. L’ànima, al
contrari, seria de naturalesa no sòlida, molt més subtil que el cos, gairebé
imperceptible, com l’aire, com el vapor o com l’alè, però igualment material o
física al cap i a la fi.
(veure més...)
(veure més...)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada