La nostra ment no 'representa' la realitat. La memòria no és una còpia ni un esbós de la realitat. El passat no és a la memòria. Hi és tan poc com hi és el futur. La ment és activitat mental present, no és els continguts mentals que produeix sobre el que ja ha passat o el que pot passar. El cervell és sensible a l'experiència, sí, però només això. Amb les nostres experiències, amb algunes més i amb altres poc o gens, queden marques de memòria, però res més. Que en aquestes marques hi volguem veure una representació o un esbós de la realitat és degut al biaix de la nostra visió antropocéntrica i psicologitzant, que subtitueix la realitat pels continguts del pensament. La nostra ment no treballa com un ordinador, com senyala R Epstein. La nostra memòria no enmagatzema ni tanta informació ni ho fa de la mateixa manera que un ordinador. El cervell el que fa és ressonar amb la realitat; és com una caixa de ressonància que, com tot, funciona en l'actualitat del present,
Idea primera: És necessari distanciar-se, d'alguna manera, de les ocupacions quotidianes i del desordre que imposem les persones a les coses, per poder entendre el natural i vertader ordre del món ('Déu'). Perquè 'Déu' no és el simple contingut del pensament desordenat dels homes, sinó que se’l capta per una actitud mental i un desig sostingut d’entendre’l. 'Déu' és ben real i natural, és l’essència de la naturalesa, és l’ordre natural de les coses, el qual ens hem d’esforçar en entendre. (Veure més...)