Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2012

Cos, ment i entorn.

La nostra ment no 'representa' la realitat. La memòria no és una còpia ni un esbós de la realitat. El passat no és a la memòria. Hi és tan poc com hi és el futur. La ment és activitat mental present, no és els continguts mentals que produeix sobre el que ja ha passat o el que pot passar. El cervell és sensible a l'experiència, sí, però només això. Amb les nostres experiències, amb algunes més i amb altres poc o gens, queden marques de memòria, però res més. Que en aquestes marques hi volguem veure una representació o un esbós de la realitat és degut al biaix de la nostra visió antropocéntrica i psicologitzant, que subtitueix la realitat pels continguts del pensament. La nostra ment no treballa com un ordinador, com senyala R Epstein. La nostra memòria no enmagatzema ni tanta informació ni ho fa de la mateixa manera que un ordinador. El cervell el que fa és ressonar amb la realitat; és com una caixa de ressonància que, com tot, funciona en l'actualitat del present, no en…

Comentaris dels tractats i sermons d'Eckhart. Idea primera.

Idea primera: És necessari distanciar-se, d'alguna manera, de les ocupacions quotidianes i del desordre que imposem les persones a les coses, per poder entendre el natural i vertader ordre del món ('Déu'). Perquè 'Déu' no és el simple contingut del pensament desordenat dels homes, sinó que se’l capta per una actitud mental i un desig sostingut d’entendre’l. 'Déu' és ben real i natural, és l’essència de la naturalesa, és l’ordre natural de les coses, el qual ens hem d’esforçar en entendre.

(Veure més...)

El pneuma, l’ànima hipocràtica.

En ser l’objecte d’estudi de l'escola hipocràtica el cos i les seves malalties, no és gens estrany que els 'metges' hipocràtics defensessin una visió física-corporal de l’ànima, però sobretot física, més que no corporal. Si els filòsofs presocràtics coincidien en afirmar que l’aire, o alguna cosa associada a ell, constituïa l’element anímic material, els hipocràtics, particularment, parlaren de diferents condicions de l’aire, com el vent, la temperatura i la humitat, que afecten el cos i la ment i el seu funcionament sà i patològic. 
(Veure més...)

L'aire rapta la ment. Al·legoria.

El rapte de Psique de William-Adolphe Bouguereau. Al·legoria del rapte de la psique (ment, ànima) pel vent de ponent. Segons la mitologia grega, Zèfir era la personificació del vent de l'oest i era una de les quatre divinitats de l’aire. Fill d'Astreu i d'Eos. Era considerat el més suau i benigne dels vents. Segons el mite, va servir Eros raptant Psyché i portant-li a la seva cova. El vent, literalment, rapta la psique i la deixa en mans de l’amor i del desig. La ‘psyché’, segons l'etimologia de la paraula, ja és en sí mateixa un ‘buf d'aire',  l’hàlit o alè de les persones que les dóna la vida i l'enteniment: ...així la nostra ànima i la nostra ment, ja aèries en elles mateixes, estan per complet a mercè del ‘vent’.

Miquel Servet, mística i ciència del pneuma

L’obra de Servet és única en l’intent d’unir dues esferes de la raó humana aparentment tan allunyades com són el cos de creences de la mística cristiana, per una banda, i l’experiència empírica i el coneixement científic, per l’altra. De sempre, en la història de la filosofia, en la història de la ciència i en la història de les religions s’ha considerat que són dos àmbits de l’experiència absolutament distints i irreconciliables. Servet, excepcionalment, els va arribar a unir. I ho va fer, precisament, a partir de la idea del pneuma, una mena d’esperit d’aire que penetra en el cos per mitjà de la respiració i la circulació de la sang i que actua de manera molt poderosa sobre la ment. Servet fa un extens i interessantíssim recull d’escrits cristians que donarien suport a aquesta idea. Fa materialisme a la manera dels grecs antics, però en el seu cas des del mateix bessó del cristianisme i fonamentant-lo en els dogmes cristians. (Veure més...)