La nostra ment no 'representa' la realitat. La memòria no és una còpia ni un esbós de la realitat. El passat no és a la memòria. Hi és tan poc com hi és el futur. La ment és activitat mental present, no és els continguts mentals que produeix sobre el que ja ha passat o el que pot passar. El cervell és sensible a l'experiència, sí, però només això. Amb les nostres experiències, amb algunes més i amb altres poc o gens, queden marques de memòria, però res més. Que en aquestes marques hi volguem veure una representació o un esbós de la realitat és degut al biaix de la nostra visió antropocéntrica i psicologitzant, que subtitueix la realitat pels continguts del pensament. La nostra ment no treballa com un ordinador, com senyala R Epstein. La nostra memòria no enmagatzema ni tanta informació ni ho fa de la mateixa manera que un ordinador. El cervell el que fa és ressonar amb la realitat; és com una caixa de ressonància que, com tot, funciona en l'actualitat del present,
Al·legoria del rapte de la psique (ment,
ànima) pel vent de ponent. Segons la mitologia grega, Zèfir era la
personificació del vent de l'oest i era una de les quatre divinitats de l’aire.
Fill d'Astreu i d'Eos. Era considerat el més suau i benigne dels vents.
Segons el mite, va servir Eros raptant Psyché i portant-li a la seva cova.
El vent, literalment, rapta la psique i la deixa en mans de l’amor i del desig.
La
‘psyché’, segons l'etimologia de la paraula, ja és en sí mateixa un
‘buf d'aire', l’hàlit o alè de les persones que les dóna la vida i
l'enteniment: ...així la nostra ànima i la nostra ment, ja aèries en
elles mateixes, estan per complet a mercè del ‘vent’.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada