La nostra ment no 'representa' la realitat. La memòria no és una còpia ni un esbós de la realitat. El passat no és a la memòria. Hi és tan poc com hi és el futur. La ment és activitat mental present, no és els continguts mentals que produeix sobre el que ja ha passat o el que pot passar. El cervell és sensible a l'experiència, sí, però només això. Amb les nostres experiències, amb algunes més i amb altres poc o gens, queden marques de memòria, però res més. Que en aquestes marques hi volguem veure una representació o un esbós de la realitat és degut al biaix de la nostra visió antropocéntrica i psicologitzant, que subtitueix la realitat pels continguts del pensament. La nostra ment no treballa com un ordinador, com senyala R Epstein. La nostra memòria no enmagatzema ni tanta informació ni ho fa de la mateixa manera que un ordinador. El cervell el que fa és ressonar amb la realitat; és com una caixa de ressonància que, com tot, funciona en l'actualitat del present,
L’obra de Servet és
única en l’intent d’unir dues esferes de la raó humana aparentment tan
allunyades com són el cos de creences de la mística cristiana, per una banda, i
l’experiència empírica i el coneixement científic, per l’altra. De sempre, en la
història de la filosofia, en la història de la ciència i en la història de les
religions s’ha considerat que són dos àmbits de l’experiència absolutament
distints i irreconciliables. Servet, excepcionalment, els va arribar a unir. I
ho va fer, precisament, a partir de la idea del pneuma, una mena
d’esperit d’aire que penetra en el cos per mitjà de la respiració i la
circulació de la sang i que actua de manera molt poderosa sobre la ment.
Servet fa un extens
i interessantíssim recull d’escrits cristians que donarien suport a aquesta
idea. Fa materialisme a la manera dels grecs antics, però en el seu cas des del
mateix bessó del cristianisme i fonamentant-lo en els dogmes cristians.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada