La nostra ment no 'representa' la realitat. La memòria no és una còpia ni un esbós de la realitat. El passat no és a la memòria. Hi és tan poc com hi és el futur. La ment és activitat mental present, no és els continguts mentals que produeix sobre el que ja ha passat o el que pot passar. El cervell és sensible a l'experiència, sí, però només això. Amb les nostres experiències, amb algunes més i amb altres poc o gens, queden marques de memòria, però res més. Que en aquestes marques hi volguem veure una representació o un esbós de la realitat és degut al biaix de la nostra visió antropocéntrica i psicologitzant, que subtitueix la realitat pels continguts del pensament. La nostra ment no treballa com un ordinador, com senyala R Epstein. La nostra memòria no enmagatzema ni tanta informació ni ho fa de la mateixa manera que un ordinador. El cervell el que fa és ressonar amb la realitat; és com una caixa de ressonància que, com tot, funciona en l'actualitat del present,
Idea quarta: Naturalesa celeste de Déu i de l’ànima. L’ànima -enteniment, coneixement i voluntat- i Déu són la manifestació d’una mateixa naturalesa celeste. Déu és el poder natural que emana del cel, que actua sobre l’ànima. Res surt tant de sí mateix com l’ànima en “la seva part superior”. En una molt gran mesura “la part superior” de l’ànima està fora del cos i de les potències terrenals, tot i que està “assentada” en ells. Diuen els mestres que cap criatura no té tant «assentament» en si mateixa com el tenen el cos i l’ànima, i això que res no surt tant de si mateix com l’ànima en la seva part superior. (Sermó XIII a.) Si ens mantenim lliures de les coses que es troben fora de nosaltres, Déu ens vol donar, en canvi, tot el que hi ha al cel i el cel mateix amb tot el seu poder, ah sí, i tot el que d'ell alguna vegada ha emanat i el que tenen tots els àngels i sants perquè sigui tan nostre com és d’ells, i fins i tot més del que em pertany qualsevol cosa. (P