La nostra ment no 'representa' la realitat. La memòria no és una còpia ni un esbós de la realitat. El passat no és a la memòria. Hi és tan poc com hi és el futur. La ment és activitat mental present, no és els continguts mentals que produeix sobre el que ja ha passat o el que pot passar. El cervell és sensible a l'experiència, sí, però només això. Amb les nostres experiències, amb algunes més i amb altres poc o gens, queden marques de memòria, però res més. Que en aquestes marques hi volguem veure una representació o un esbós de la realitat és degut al biaix de la nostra visió antropocéntrica i psicologitzant, que subtitueix la realitat pels continguts del pensament. La nostra ment no treballa com un ordinador, com senyala R Epstein. La nostra memòria no enmagatzema ni tanta informació ni ho fa de la mateixa manera que un ordinador. El cervell el que fa és ressonar amb la realitat; és com una caixa de ressonància que, com tot, funciona en l'actualitat del present,
Hauria d’haver precisat més en el títol del que et vaig enviar. En lloc de dir "Una ànima física però no orgànica" hauria de dir "Una ànima física però no exclusivament orgànica". És clar que som orgànics. El que jo dic és que certs estats de consciència no depenen tant de la nostra “organicitat” -que no diferiria gaire d’un individu a l’altre- com de certes fluctuacions de la pressió atmosfèrica -això és: l'aire, el pneuma-. El meu plantejament en el fons és conductista, estímul-resposta. L’estímul és la fluctuació de la pressió de l'aire. La resposta és l’estat de consciència: el tipus d’activitat mental (pensament planificador / meditatiu de Heidegger...), la intensitat d’aquesta activitat mental, la disposició motivacional i emocional... La variable de resposta, ja ho veus, encara l’he de definir bé, que no és gens fàcil. Proposo que el nostre estat mental no depèn tant dels continguts mentals com d’un mecanisme precisament orgànic (respiratori,