La nostra ment no 'representa' la realitat. La memòria no és una còpia ni un esbós de la realitat. El passat no és a la memòria. Hi és tan poc com hi és el futur. La ment és activitat mental present, no és els continguts mentals que produeix sobre el que ja ha passat o el que pot passar. El cervell és sensible a l'experiència, sí, però només això. Amb les nostres experiències, amb algunes més i amb altres poc o gens, queden marques de memòria, però res més. Que en aquestes marques hi volguem veure una representació o un esbós de la realitat és degut al biaix de la nostra visió antropocéntrica i psicologitzant, que subtitueix la realitat pels continguts del pensament. La nostra ment no treballa com un ordinador, com senyala R Epstein. La nostra memòria no enmagatzema ni tanta informació ni ho fa de la mateixa manera que un ordinador. El cervell el que fa és ressonar amb la realitat; és com una caixa de ressonància que, com tot, funciona en l'actualitat del present,
Recordes que et vaig comentar aquella visió d’un ca rater que volia creuar la carretera? Em va donar que pensar... Era el matí de prest, jo anava amb el cotxe cap a la feina, la carretera estava bastant transitada en aquella hora. Un rateret era defora d’un portell just a la vora de la carretera, i intentava travessar-la, amb gran dificultat. Se’l veia molt inquiet i ne rviós. Els seus moviments no semblaven seguir un pla establert. Tan aviat anava cap amunt com cap avall, ben devora de la carretera. Mirava a dreta i esquerra de manera desordenada. El vaig veure fer alguns intents de travessar just quan passava un camió o algun cotxe, intents que va avortar, per fortuna, el darrer instant abans l’enganxessin les rodes dels vehicles. Davant aquest fet augmentava encara més la seva ansietat i hiperactivitat. Els moments que hagués pogut creuar, no ho feia. Sembla clar que la situació el desbordava completament, no en tenia cap tipus de control. Mirava però no sabia què mirar, no