La nostra ment no 'representa' la realitat. La memòria no és una còpia ni un esbós de la realitat. El passat no és a la memòria. Hi és tan poc com hi és el futur. La ment és activitat mental present, no és els continguts mentals que produeix sobre el que ja ha passat o el que pot passar. El cervell és sensible a l'experiència, sí, però només això. Amb les nostres experiències, amb algunes més i amb altres poc o gens, queden marques de memòria, però res més. Que en aquestes marques hi volguem veure una representació o un esbós de la realitat és degut al biaix de la nostra visió antropocéntrica i psicologitzant, que subtitueix la realitat pels continguts del pensament. La nostra ment no treballa com un ordinador, com senyala R Epstein. La nostra memòria no enmagatzema ni tanta informació ni ho fa de la mateixa manera que un ordinador. El cervell el que fa és ressonar amb la realitat; és com una caixa de ressonància que, com tot, funciona en l'actualitat del present,
El terme grec 'pneuma’ significa esperit, a la vegada que aire, el simple i literal aire de la natura. De 'pneuma' prové, per exemple, una paraula tan allunyada de qualsevol forma d'espiritualitat com és 'pneumàtic'. Aire i esperit són conceptes molt diferents per a nosaltres, radicalment diferents hem de dir, en les nostres llengües modernes, però curiosament eren intercanviables en el grec antic. El que ara és una marcada doble accepció era en el seu origen una identitat completa dels dos conceptes. De la paraula grega ‘pneuma’ prové el que se’n diu la ‘pneumatologia’, una disciplina que estudia els fenòmens del ‘pneuma’, això és, la influència dels 'esperits' o ‘éssers aeris’ intangibles en les persones. En el context cristià es concreta com la part de la teologia que estudia els éssers i fenòmens espirituals, en especial, és clar, els que es refereixen a les accions de Déu per mitjà de l’Esperit Sant. En hebreu, ‘ruaj’ té exactament la mateixa