Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2013

Cos, ment i entorn.

La nostra ment no 'representa' la realitat. La memòria no és una còpia ni un esbós de la realitat. El passat no és a la memòria. Hi és tan poc com hi és el futur. La ment és activitat mental present, no és els continguts mentals que produeix sobre el que ja ha passat o el que pot passar. El cervell és sensible a l'experiència, sí, però només això. Amb les nostres experiències, amb algunes més i amb altres poc o gens, queden marques de memòria, però res més. Que en aquestes marques hi volguem veure una representació o un esbós de la realitat és degut al biaix de la nostra visió antropocéntrica i psicologitzant, que subtitueix la realitat pels continguts del pensament. La nostra ment no treballa com un ordinador, com senyala R Epstein. La nostra memòria no enmagatzema ni tanta informació ni ho fa de la mateixa manera que un ordinador. El cervell el que fa és ressonar amb la realitat; és com una caixa de ressonància que, com tot, funciona en l'actualitat del present, no en…

Primus Motor

Venen a dir religions com la cristiana i la budista, i filòsofs com Aristòtil, que Déu i raó són la mateixa cosa, o almenys són una cosa molt similar. La raó és allò que flueix i que és “el màxim bé de l’home”. És clar, la raó és l’únic que ens pot aportar la felicitat d’una manera més o menys estable, si som prou intel·ligents i observadors i endevinem a trobar la fugissera veritat, cada dia i una vegada rere l’altra (la qual cosa no és gens fàcil, és evident). La raó és el flux del mostrar-se’ns del món, per tant també és el temps, el “logos”, l’activitat seqüencial de la ment. És el raonar, en definitiva, que experimentem com la cerca contínua de la veritat, de les múltiples veritats, també de les veritats del dia a dia, la cerca de sentit de les coses del món i dels moments i situacions de la vida. La raó, doncs, és quelcom altament “mòbil”. El raonar és el devenir en sí mateix del que percebem del món, el devenir de les situacions de la vida, alhora que el devenir de la ment. No é…