El llenguatge de l'aire

Ibn Arabí, a l'inici de Els encasts de les savieses , explica que en un somni que va tenir a la ciutat de Damasc l'any 627 se li aparegué l'enviat de Déu, qui va ser qui li encomanà que transmetés als homes els continguts d'aquesta obra. Així ho va fer, diu, amb una gran cura de no afegir ni llevar res a les paraules de l'Altíssim, a qui li demanà la gràcia de ' treure una inspiració transcendent i un buf espiritual de l'interior de la seva ànima per preservar tot el que escriguessin els seus dits, el que expressés la seva llengua i guardés el seu cor ', de manera que ell fos, com a bon sufí, vertaderament ' un simple intèrpret, i no algú que decideix '. La fita del llibre és molt elevada, és ni més ni menys que la d'articular i 'encastar' els discursos dels grans mestres, que tendrien formes aparentment diferents però que compartirien les línies principals d'una estructura subjacent única, l'encaix de la qual li és revel

Em resulta més entenedor que mai que la consciència, el pensament, la voluntat, la moralitat, l'espiritualitat... són simples fenòmens empírics que no haurien de suposar cap tipus de problema a la ciència positiva. És cert que per alguna raó estranya el positivisme científic s'ha concebut generalment com quelcom totalment antagònic de l'estudi de la fe, de l'espiritualitat i de les sensibilitats de l'ànima humana en general. Però, és que no són fenòmens pscicològics com qualssevols altres? Per què no ha de poder la ciència accedir al seu estudi? És que no són fets objectius d'experiència? L'espiritualitat, és un fet, es manifesta en experiències subjectives (totes les manifestacions psicològiques són subjectives) que poden ser perfectament objecte d'estudi científic, com qualsevol conducta humana. Es tracta d'experiències personals, perceptibles, reals, en sí mateixes alienes als dogmes de les religions. D'entrada ens semblarà paradox

'La Veritat de tot l'univers és davant nostre a cada moment de la nostra vida.' 'Tot és energia.' 'El sol de l'Esperit brilla sobre totes les coses i és la vida de totes les coses.' 'Hi ha la Veritat d'aquest univers. El podem anomenar l'Ésser de l'univers, que és en nosaltres i en tot.' 'El Déu que és al nostre cor és també al cor de tots.' 'Si estimes la teva vida, estima Déu, que és la teva vida.' 'Tot a l'univers és una part d'una ànima infinita.' Deia Joan Mascaró que mentre a 'l'Occident es parla del 'Déu de l'Univers, a l'Índia es parla de 'l'Ànima de l'Univers.' En efecte, la concepció de Déu com a esperit absolut, com a Brahman , ve lligada a la idea que aquest Déu, esperit o Brahman és també una part de nosaltres, la més profunda: la nostra ànima o atman . Brahman o Déu és part de totes les coses de l'univers, per no

Pensar és, com deien la fenomenologia i Heidegger, ‘dur a la presència’, ‘presentar’ o ‘fer present’ alguna cosa a la consciència, qualsevol que sigui. I en això consisteix precisament el temps present: en pensar. És veritat, una veritat irrefutable, que sempre pensem i som ‘ara’, com se n'adonà Descartes. Tothora pensem o sentim o estem fent alguna cosa ‘ara’. Tostemps. El present és el que conjunta el ‘pensar’ i l’’existir’. Pensar és presentar un contingut o una idea, fer present, però també és crear el passat i el futur des del present. Sempre ‘som’ i sempre accedim a les coses en una acció mental del present. L'acte de la consciència és instantani. Pensem -i somniem i sentim i estem- presentment. Però el contingut del pensament -o del somni, o del sentiment...- es refereix a actes del passat o del futur, si ens hi fixem, i és just això: continguts, idees, producte de la nostra ment fal·lible. Pensem possibilitats d’actes passats o futurs, més sentides o menys, més cr

El temps personal no és lineal, els moments psicològics són molt diversos. La causa d’això és que la successió dels nostres estats interns, que són el que conforma el devenir de la nostra existència, són també molt diversos i variables. No és el món al voltant nostre l’únic que canvia, malgrat ens ho sembli, perquè, fins i tot quan roman objectivament estable, si ens dediquem a observar-ho, podrem veure que és més bé la nostra experiència subjectiva la que fluctua, sense un motiu extern concret i real, ‘científic’. I també podrem veure que cerquem i trobem els motius (aparents) dels nostres canvis personals en uns continguts mentals totalment imaginats i depenents de la nostra psicologia individual. Causes aparents, que no reals, inventades segons la situació i condició de cadascú. La motivació, les expectatives, l’esforç, el rendiment... de les persones al llarg dels moments i els dies en realitat són variables per naturalesa. Les mateixes activitats que realitzem habitualment