La nostra ment no 'representa' la realitat. La memòria no és una còpia ni un esbós de la realitat. El passat no és a la memòria. Hi és tan poc com hi és el futur. La ment és activitat mental present, no és els continguts mentals que produeix sobre el que ja ha passat o el que pot passar. El cervell és sensible a l'experiència, sí, però només això. Amb les nostres experiències, amb algunes més i amb altres poc o gens, queden marques de memòria, però res més. Que en aquestes marques hi volguem veure una representació o un esbós de la realitat és degut al biaix de la nostra visió antropocéntrica i psicologitzant, que subtitueix la realitat pels continguts del pensament. La nostra ment no treballa com un ordinador, com senyala R Epstein. La nostra memòria no enmagatzema ni tanta informació ni ho fa de la mateixa manera que un ordinador. El cervell el que fa és ressonar amb la realitat; és com una caixa de ressonància que, com tot, funciona en l'actualitat del present,
El temps personal no és lineal, els moments psicològics són molt diversos. La causa d’això és que la successió dels nostres estats interns, que són el que conforma el devenir de la nostra existència, són també molt diversos i variables. No és el món al voltant nostre l’únic que canvia, malgrat ens ho sembli, perquè, fins i tot quan roman objectivament estable, si ens dediquem a observar-ho, podrem veure que és més bé la nostra experiència subjectiva la que fluctua, sense un motiu extern concret i real, ‘científic’. I també podrem veure que cerquem i trobem els motius (aparents) dels nostres canvis personals en uns continguts mentals totalment imaginats i depenents de la nostra psicologia individual. Causes aparents, que no reals, inventades segons la situació i condició de cadascú. La motivació, les expectatives, l’esforç, el rendiment... de les persones al llarg dels moments i els dies en realitat són variables per naturalesa. Les mateixes activitats que realitzem habitualment