La nostra ment no 'representa' la realitat. La memòria no és una còpia ni un esbós de la realitat. El passat no és a la memòria. Hi és tan poc com hi és el futur. La ment és activitat mental present, no és els continguts mentals que produeix sobre el que ja ha passat o el que pot passar. El cervell és sensible a l'experiència, sí, però només això. Amb les nostres experiències, amb algunes més i amb altres poc o gens, queden marques de memòria, però res més. Que en aquestes marques hi volguem veure una representació o un esbós de la realitat és degut al biaix de la nostra visió antropocéntrica i psicologitzant, que subtitueix la realitat pels continguts del pensament. La nostra ment no treballa com un ordinador, com senyala R Epstein. La nostra memòria no enmagatzema ni tanta informació ni ho fa de la mateixa manera que un ordinador. El cervell el que fa és ressonar amb la realitat; és com una caixa de ressonància que, com tot, funciona en l'actualitat del present,
'La Veritat de tot l'univers és davant nostre a cada moment de la nostra vida.' 'Tot és energia.' 'El sol de l'Esperit brilla sobre totes les coses i és la vida de totes les coses.' 'Hi ha la Veritat d'aquest univers. El podem anomenar l'Ésser de l'univers, que és en nosaltres i en tot.' 'El Déu que és al nostre cor és també al cor de tots.' 'Si estimes la teva vida, estima Déu, que és la teva vida.' 'Tot a l'univers és una part d'una ànima infinita.' Deia Joan Mascaró que mentre a 'l'Occident es parla del 'Déu de l'Univers, a l'Índia es parla de 'l'Ànima de l'Univers.' En efecte, la concepció de Déu com a esperit absolut, com a Brahman , ve lligada a la idea que aquest Déu, esperit o Brahman és també una part de nosaltres, la més profunda: la nostra ànima o atman . Brahman o Déu és part de totes les coses de l'univers, per no