Articulant Joan Mascaró

'La Veritat de tot l'univers és davant nostre a cada moment de la nostra vida.'

'Tot és energia.'

'El sol de l'Esperit brilla sobre totes les coses i és la vida de totes les coses.'

'Hi ha la Veritat d'aquest univers. El podem anomenar l'Ésser de l'univers, que és en nosaltres i en tot.'

'El Déu que és al nostre cor és també al cor de tots.'

'Si estimes la teva vida, estima Déu, que és la teva vida.'

'Tot a l'univers és una part d'una ànima infinita.'

Deia Joan Mascaró que mentre a 'l'Occident es parla del 'Déu de l'Univers, a l'Índia es parla de 'l'Ànima de l'Univers.' En efecte, la concepció de Déu com a esperit absolut, com a Brahman, ve lligada a la idea que aquest Déu, esperit o Brahman és també una part de nosaltres, la més profunda: la nostra ànima o atman. Brahman o Déu és part de totes les coses de l'univers, per no dir que és totes les coses. És el que podem trobar a tota la natura però és especialment a la nostra ànima, al nostre cor i per igual al cor i a l'ànima de totes les persones:

'El fi de l'ànima és esdevenir Esperit.'

Així la meva ànima és l'esperit de Brahman i és la mateixa ànima que la de tothom. I per ànima entenem la voluntat i l'intel·lecte, les anomenades funcions superiors de la ment. La raó i la voluntat no són una cosa exclusiva de l’home, que es generi en ell d'una manera aïllada. Provenen de Brahman. És la natura la que es comporta de forma racional i la que fa néixer la intencionalitat en les persones. La intel·ligència és simplement l’ordre de la natura que transcendeix l’atzar:

'Perquè Tu i Jo poden esdevenir u, 'Faci's la teva voluntat' és també 'Faci's la meva voluntat'.

'Faci's la teva voluntat' vol dir que la voluntat superior i la nostra voluntat pot ésser una.'

'Com pot la natura cega comportar-se tan racionalment i amb una intel·ligència tan miraculosa? Perquè la raó i la intel·ligència també són a la natura. L'Esperit de creació crea atzar i fat i permet la imperfecció, perquè d'aquesta imperfecció pugui sorgir la perfecció.'

Lligades amb el concepte de Déu hi ha la idea del continu matèria-esperit. Matèria i esperit, feliçment, al contrari del que estem habituats a pensar, NO són coses diferents. No podem ni hem de distingir entre matèria i esperit. La matèria és esperit i l'esperit és matèria. Tot és u. La matèria és més pesada i espessa, i l'esperit és mes subtil i lliure o volàtil, és cert, però la diferència és purament quantitativa:

'Si feim una distinció absoluta entre la matèria i l'esperit ens equivocam'

'La matèria és esperit espès i l'esperit és matèria subtil.'

'L'essència de la matèria és la pesantor, l'essència de l'Esperit és la llibertat.'

En aquest sentit Mascaró arriba a afirmar:

'La matèria no és material: és energia. És l'energia de l'amor que mou l'univers.'

'L'univers és mogut per una força espiritual.'

'Tot és energia', diu el científic. 'Tot és amor', diu el poeta.'

L'ésser de l'esperit (o de Déu) és en el cel, literalment, sempre, ara mateix. El que diem l'esperit, aleshores, pot ser alguna forma de matèria que és invisible i que s'estén pel cel:

'Ésser en Déu és ésser en el cel, fins i tot ara.'

Hi ha un univers visible i un univers invisible. La matèria, perfectament, pot ser invisible, com és el cas de l'aire. Que alguna cosa sigui invisible no vol dir que sigui immaterial. De fet, si tot és u, res real és immaterial.

'Darrere l'univers visible hem de sentir l'univers invisible.'

El que en diem esperit no és més que una manifestació de la matèria, prové de fenòmens materials.

'L'oceà i les ones de l'oceà són u: Nirvana i Samsara són u.'

'El natural i el sobrenatural són u, no dos.'

Aleshores podem afirmar que el que en diem esperit 'interactua' amb la matèria, perquè aquest esperit prové i actua sobre la matèria. L'Esperit usa la matèria, és una manifestació de la matèria, és matèria:

'L'Esperit més enllà del temps usa la matèria i la ment i la vida que són al temps.'

'Entrellaçat amb el món de la matèria hi ha el món de l'esperit, i l'esperit és Ésser, Consciència i Joia.'

'Jo som és Déu: pur Ésser.'

Totes les persones som diferents i úniques en la nostra experiència, però a la vegada som idèntiques en compartir el més profund de l'ànima i la capacitat d'experimentar (l'Esperit). La nostra quotidianitat és molt variable, però tots som u en el fons. Tots som iguals i no ens hem de reduir a cap etiqueta, que només mostra allò aparent. Cada persona és una ànima que participa igualment de Brahman i cada persona té, per tant, el mateix valor.

'La petita papallona que vola i passa de llarg és única en tot l'univers. Molt més és única cada persona. Mira cada persona com u en molts i mira els molts en u.'

'Cada persona és molt més gran del que sembla. En la seva vida interior cada persona és una ànima. Etiquetes com 'turista' o 'motorista' redueixen l'home al qual s'apliquen.'

'La nostra vida corrent és l'ombra del nostre Ésser espiritual.'

En la nostra vida quotidiana passa que el que creiem normalment que som no és realment el que som. Confonem la nostra experiència personal amb la realitat. Ens identifiquem amb un agregat de pensaments, records, sensacions... que adquirim a cada moment però que no són el 'nostre' ésser real. L'ésser real és Brahman, i nosaltres, com tot, som també Brahman. Per tant, la nostra essència més íntima és divina, com reconeixen totes les religions. Aquest és el missatge primordial dels Upanishads, que recull Joan.

A Brahman el trobam per tota la natura, en tota l'extensió de l'immens univers; però el lloc on és realment més accessible i es mostra de manera més inequívoca és justament dins del nostre interior. 'El Déu que mou l'univers també mou els nostres cors.' Déu, Brahman, Esperit... és el que ens fa viure i ens fa pensar a cada moment, sense ser necessàriament el contingut del nostre pensament, perquè el pensament, tot i que la cerca, no troba sempre la veritat. Més bé al contrari, molt sovint es perd en les coses del món sense captar el seu ordre vertader, sense captar la raó objectiva de les coses reals. Llevat, és clar, de les persones sàvies, que, endemés de ser en elles mateixes, com tothom, una manifestació del Brahman o Esperit, el capten amb el pensament i l'entenen a aquest Esperit. Troben la veritat en elles mateixes. Ens ho recorda el Tao Te Ching, citat en Llànties de Foc:

'Sense sortir de la meva porta

puc conèixer totes les coses de la terra.

Sense mirar per la meva finestra

puc conèixer els camins del cel.

Perquè com més lluny viatges

menys coneixes.

El savi per tant

arriba sense viatjar,

tot ho veu sense mirar.

Tot ho fa sense fer.

La gran majoria de les persones no arribam a entendre l'origen dels moviments del nostre intel·lecte i de la nostra voluntat, no ens entenem, almenys no del tot, a nosaltres mateixes. La 'nostra' raó no es mou per ella mateixa, no s'auto-genera  No es pot entendre a sí mateixa per sí mateixa:

'La causa per a qual la raó pot raonar és superior a la raó.'

'No podem veure amb la raó allò que és més enllà de la raó.'

'Vivim la nostra vida amb la nostra ment. La nostra vida és una successió de fets mentals. El món de la ment, de la consciència, és més prop nostre que el món de la matèria. Vivim aquest món.'

'El món de la ment és segurament més a prop nostre que el món de la matèria: és al nostre món interior allà on vivim, on té lloc la felicitat o la desgràcia, la pau o l'agitació, la joia o la tristesa, el plaer o el dolor.'

'La vida vista en contemplació no és la vida vista com una pel·lícula de cinema o de televisió.'

'Quan la vida es veu com una pel·lícula, la vida és superficial; quan es veu en contemplació és profunda.'

'És només quan comprenem que podem perdonar: quan veiem per què nosaltres i els altres som en la foscor, llavors podem tenir l'Esperit del Gita en tractar amb la gent i amb les coses.'

La intel·ligència es localitza, en gran mesura, en la naturalesa exterior. La natura, malgrat sigui cega, té en sí mateixa un ordre, unes regularitats, un 'logos', que el nostre intel·lecte capta en el moment que diem que troba la veritat. La nostra intel·ligència prové de la natura i s'adreça a la natura.

'Com pot la natura cega comportar-se tan racionalment i amb una intel·ligència tan miraculosa? Perquè la raó i la intel·ligència també són a la natura. L'Esperit de creació crea atzar i fat i permet la imperfecció, perquè d'aquesta imperfecció pugui sorgir la perfecció.'

Déu és intel·ligència. O dit d'una altra manera, la intel·ligència és allò superior i 'diví' que tenim, és 'ànima profunda'. És el bé més elevat, és allò que ens permet accedir al coneixement de la naturalesa, quan, en efecte, el pensament troba la veritat de la realitat. Però el pensament, com anam dient, molt sovint ens perd en els continguts més rutinaris de la vida quotidiana  que són simple associació d'idees i que no aporten vertader coneixement. De fet, això és el més habitual en les persones que no som sàvies. Aleshores, en el nostre cas, la intel·ligència no és el pensament sinó més bé l'absència de pensament. La primera passa cap a la saviesa consisteix, per tant, en adonar-nos-en que el nostre pensament és erràtic i que no encerta a trobar la inaparent veritat:

'El Bhagavad Gita diu que Déu és el fil que uneix els mons i totes llurs coses com en una colla. Els nostres pensaments sempre volen de cosa en cosa, o, com un oruga, s'aferren de fulla en fulla.

Quan el pensament és silenci, profund -o elevat, que és el mateix- aleshores podem veure l'Eternitat entre dos pensaments.'

'Hi ha un silenci que és més enllà de la raó.'

'El 'jo som' dins nosaltres és més endins que allò que sobrevé dins el nostre enteniment.'

'Amb pensaments tot sols, només podem tenir pensament més complicat. No podem tenir res per damunt del pensament.'

'El pensament tot sol no pot assolir mai l'essència de l'univers.'

L'ànima, la raó, l'intel·lecte, l'accés al coneixement del logos de la natura... ens transcendeixen  No són una creació autènticament nostra, sinó que nosaltres som més bé una manifestació d'ells. Són la manifestació de Brahman, l'esperit immortal, que actua en el nostre cor.

'L'Ànima que mai no mor no és una cosa que ens pertany, sinó una cosa a la qual pertanyem.'

'Som al món, però no del món.'

'L'home és un ésser espiritual. Té un cos, però l'Esperit és el propietari del cos.'

'L'Infinit i l'Eternitat són sempre amb nosaltres.'

'Déu en la seva essència: descans etern. Déu en les seves persones: treball etern.'

Així nosaltres no som vertaders actors ni agents actius de res. La nostra ment és moguda per alguna cosa superior que és real (l'Esperit, Déu...), mentre que el producte de la nostra ment, els continguts dels nostres pensaments, no es corresponen de normal amb realitats sinó que són pures il·lusions. Les coses simplement passen. En això consisteix la realitat.

'No hi ha problemes: només hi ha fets.'

'La solució d'un problema és un fet. Com més gran és la pau de la ment, més fàcil

és trobar la solució. Qualsevol preocupació, agitació o temor obstaculitza la solució.'

'Hi ha sofriment, però no sofridor. Hi ha accions, però no actor. Hi ha un camí, però no un viatger.

''Això passa' és saviesa. 'Això em passa a mi' és ignorància.'

'Ansietats, pors, ira, agitació, són tots il·lusions, no realitats.'

'El domini de la ment hauria d'ésser tan senzill com un sospir. No deixis que la il·lusió de l'ego digui 'Tenc una idea'. No facis subjectiu el que és objectiu.'

'La vertadera consciència no té subjecte.'

'Aquests pensaments no són 'meus', perquè succeeixen i jo els observ.'

'La consciència és una, però els objectes de la consciència són molts.'

Si la intel·ligència i el pensament ens conduïssin sempre al coneixement d'allò real i de la veritat, gaudiríem d'una llibertat i una felicitat absolutes, però, com veiem, això esdevé amb dificultat i normalment no ho aconseguim. No obstant, ens hi podem acostar. Abans hem dit reconèixer els errors i no deixar-nos enganyar pel que és aparent, per prendre consciència, almenys, de les nostres limitacions, i de la nostra llibertat, la qual sempre tenim malgrat els pensaments equivocats ens fan creure que no. Podem aturar els moviments de la ment quan les idees ens allunyen més que no ens acosten a la veritat...

'Quan amb una ment clara consideram les idees, som en el camí correcte; però quan amb una ment confusa som posseïts per les idees, som en el camí de la foscor.'

'Els problemes no són problemes si no és que el pensament faci que ho siguin.'

'La felicitat és aturar el moviments de la ment.'

'Si aturem els moviments de la ment, podem sentir l'Esperit de Déu.'

'Quan la ment és en silenci podem sentir la veu de Déu.'

'La percepció pura té lloc quan aturem els moviments de la ment.'

'L'observació és relaxació.'

'Relaxa la teva vida en una Vida més gran.'

'Sempre som lliures però no ho sabem.'

'Hi ha una música de la ment, i el silenci de la ment.' Diu Mascaró. Endemés de la via del 'silenci', o de la detenció del pensament, que acabem de veure, hi ha la via de la 'música de la ment', o de l'articulació efectiva del pensament i del desenvolupament del coneixement. Aquesta 'música' és una harmonia entre l'observació i la imaginació, una reciprocitat entre totes dues. És el camí de l'observació dirigida per la imaginació, i alhora de la imaginació controlada per l'observació. És el camí de la realitat empírica, de la veritat que s'alimenta de la realitat. De la descoberta. De la imaginació que planteja noves possibilitats  La imaginació és molt diferent de la fantasia: la imaginació, ben dirigida, concep o intueix realitats noves més enllà del nostre coneixement. Ens fa estar actius. La fantasia ens submergeix en els fantasmes dels nostres 'coneixements', no els qüestiona i no aporta res nou. Ens manté passius:

'La imaginació és activa. La fantasia és passiva. La imaginació ens desperta: la fantasia ens fa adormir.'

'Només la raó i la imaginació espiritual totes dues juntes poden fer l’home autosuficient: la raó i el Déu que ens ha donat la raó.'

'Les idees vénen de la imaginació.'

'La imaginació és una llum i un foc interiors.'

'La imaginació és una intensitat de consciència.'

'El que importa és una experiència interior comprovada per la saviesa de la raó.'

És l'experiència allò que importa, no el concepte.'

'La intuïció és una experiència, no un pensament.

'La pura consciència no s'hauria de veure afectada per l'experiència: hauria d'observar l'experiència.'

El coneixement, que consisteix en captar l'ordre de la natura i del seu devenir, és el que ens fa lliures. Captar la intel·ligència o logos que hi ha a la natura és com captar Déu. La llibertat i la felicitat de les persones rau justament en això, en entendre el món, o almenys en no deixar-se enganyar per les aparences de la quotidianitat i en reconèixer els errors, per poder seguir optant a conèixer i entendre. És la salvació pel coneixement.

'El pensament ha de tenir llibertat per pensar. Però només hi ha llibertat en la veritat. No som lliures de pensar que 2 + 2 = 5! Si ho feim no som lliures: som en l’esclavatge de l’error.' (2)

'Ets lliure de tocar al piano notes equivocades, però això no produirà música. La llibertat per fer música ve de tocar les notes correctes.'

'No som lliures de veure el sol si tancam els ulls.'nasquè

'Només quan la corda de l'arpa està sotmesa a regles fixes aconsegueix la llibertat de la música.'

'La tasca de l'home a la terra és aprendre a llegir i escriure: a llegir la vida i escriure la vida.'

'El cervell és el meu instrument de pensament. Sent que el meu cervell és el meu servent.' Apuntava Mascaró.

El que cal fer és orientar adequadament la nostra ment per distingir allò real del que no ho és, prescindir del que és il·lusori i quimèric (invenció de la nostra ment) per observar allò que és pur i immediat en la natura, per simple que sigui, perquè el que existeix en la realitat és l'únic que importa, com no pot ser d'altra manera. Això és captar la 'gràcia de Déu', que ens és donada contínuament. És posar llum a la natura 'cega'. Consisteix en no anar contra la natura sinó en unir-nos a ella i seguir el seu camí. És entrar en la natura i restar en la realitat. És el camí de la raó empírica, tan menystinguda...

'El Tot de l'univers és sempre a tot arreu, i només hem d'orientar la nostra ment cap a aquest Tot per ésser u en voluntat amb el Tot.'

'La gràcia de Déu és donada contínuament, però fa falta la nostra capacitat per rebre-la.'

'Caminar pel camí és unir-se a les forces més profundes de la Natura.'

'L'aprehensió real de la suprema veritat és a l'abast de tots el homes.'

''Sí' i 'No' només són veritat en la lògica, no en la vida.'

'En la meditació silenciosa aprenem com actuar, no com reaccionar.'

'Hem de conèixer la ment. Hem de controlar la ment. Hem d'alliberar la ment.'

'No hem d'ésser governats per la ment: hem de governar la ment.'

'Ho puc fer. Ho hauria de fer, ho he de fer. Això és vertadera llibertat.'

'Llibertat és saber el que està bé, ésser capaç de fer-ho i llavors fer-ho.'

Ens pot sembla paradoxal, però la ciència i la religió tenen la mateixa escomesa: conèixer la veritat, entendre el funcionament de la realitat; i també tenen el mateix mètode: la raó empírica. Déu i natura són el mateix, matèria i esperit són el mateix. Tot és u.

Només cal centrar-nos en el que és real i evitar el fanatisme de la raó per la raó, la metafísica, les paraules buides.

'L'experiència espiritual, com els experiment científics, està basada en l'observació dels fets.'

'Si la ciència és una, la religió ha d'ésser una. La Ciència es basa en l'experiment, la religió s'hauria de basar en l'experiència.'

'Només hi ha una Veritat a l'univers. La ciència és una i la religió és una, però hi ha moltes falses religions.'

'El món necessita una nova religió, una nova filosofia de la vida lliure del dogmatisme de la ciència i de la tecnologia i lliure del dogmatisme de la religió organitzada.'

'Necessitem menys fanatisme i més compassió i comprensió.'

'El fanatisme permet que la gent sigui cruel amb una bona consciència.'

'Les grans coses són més enllà de les paraules i les coses insignificants s'haurien de resoldre amb poques paraules.'

I finalment: Com que allò més elevat de la ment transcendeix la nostra individualitat i és real i etern com la matèria pura, podem afirmar que nosaltres, en les funcions superiors de la ment, en allò real que ve de fora i que afecta la nostra ànima (Déu, Brahman, Esperit...) som també immortals:

'En nosaltres hi ha un ego que pot ésser vell, o malalt, o pot morir: però per sobre d'ell hi ha un Esperit que no pot ésser vell, ni malalt, ni pot morir.'

'No hi ha anada ni tornada. Només hi ha l'Etern 'Jo som'.'

'El 'jo som' no ha nascut i per tant no pot morir.'

'En la mesura que jo som universal la meva situació privada no existeix.'

'El Regne del Cel no és per a després de la mort física, sinó una cosa Eterna que és abans de la vida, durant la vida i després de la vida i que és eternament a l'abast.'

'L'ànima no pot morir perquè és més enllà de la vida i de la mort. Més enllà del nostre cos mortal tenim la nostra ànima immortal.'

'L'U és l'ànima, més enllà de la vida, més enllà de l'esdevenir, més enllà de la mort. Mai no nasqué i mai no morirà.'

'La immortalitat de l'home és una part de la immortalitat de Déu.'

'Déu és la vida de la nostra vida.'

'La terra sembla plana i el sol sembla que surt i es pon. L'home sembla que neix i mor.'

'L'Esperit esdevé una ànima vivent, i pren un cos per tenir experiència.'

'No hi ha mort. Només hi ha el final d'una llum i una llum nova ens il·lumina.'

'Mentre un home és viu no sabem si ell és el seu cos, o és dins el seu cos, o és altra cosa que el cos. Com podem dir que després de la mort del cos ell és mort?.'

'Hi ha un Déu, una ànima, una vida després de la mort? Aquestes preguntes no es poden respondre amb el pensament; són més enllà del pensament, i només el nostre Ésser més enllà del pensament les pot respondre.'

'El que és més enllà del nostre naixement i de la nostra mort no pot morir.'

'En l'Ésser no hi ha mort.'

'El cos mor, però nosaltres som més que el cos.'

'El Real no es pot acabar.'

'L'irreal no existeix, el Real mai no deixa d'existir.'