Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2015

Cos, ment i entorn.

La nostra ment no 'representa' la realitat. La memòria no és una còpia ni un esbós de la realitat. El passat no és a la memòria. Hi és tan poc com hi és el futur. La ment és activitat mental present, no és els continguts mentals que produeix sobre el que ja ha passat o el que pot passar. El cervell és sensible a l'experiència, sí, però només això. Amb les nostres experiències, amb algunes més i amb altres poc o gens, queden marques de memòria, però res més. Que en aquestes marques hi volguem veure una representació o un esbós de la realitat és degut al biaix de la nostra visió antropocéntrica i psicologitzant, que subtitueix la realitat pels continguts del pensament. La nostra ment no treballa com un ordinador, com senyala R Epstein. La nostra memòria no enmagatzema ni tanta informació ni ho fa de la mateixa manera que un ordinador. El cervell el que fa és ressonar amb la realitat; és com una caixa de ressonància que, com tot, funciona en l'actualitat del present, no en…

Giordano Bruno. La màgia.

Diu Giordano Bruno en el llibre De la Màgia que el buit absolut no existeix, que no hi ha espai que no sigui ocupat per alguna forma de matèria: En qualsevol espai, per buit que pugui semblar, hi ha cossos que es mouen i es succeeixen, quan no les invisibles partícules de l'aire, que també són matèria. Els objectes del món no estan aïllats uns dels altres, entre ells hi ha un continu de matèria, senyala; l'espai que separa els cossos és un continu intermedi entre ells, que els comunica i que els manté units, d'una manera més forta o més dèbil. L'aire (o 'l'esperit aeri o eteri' que en diu Bruno) és un cos imperceptible, en principi, als nostres sentits però que per ell mateix és un veritable continu físic intermedi entre tots els cossos, que està dotat d'una gran activitat i eficàcia sobre l'ànima, a la qual està estretament unit, afirma, doncs té una gran semblança amb aquesta, a la vegada que és molt lluny de la substància sensible més gruixada i mé…

L'esplendor dels fruits del viatge

El que Arabí anomena divinitat o esperit no és res estàtic sinó tot el contrari. En realitat és tan variable com la nostra ment o la nostra ànima, que és terriblement làbil. És més, la nostra ànima 'es mou' tant com ho fa en tant que 'l'esperit de l'univers' la mou, manté. 'La divinitat mateixa 'viatja'. I ho fa a mode de 'buf' vivificador, d'alè, animant i matenint tota la creació com un gran manxa sense ubicació ni forma. No es tracta el viatge diví, però, d'un itinerari ni d'un desplaçament lineal, a semblança del que les criatures experimenten, sinó d'una creació renovada a cada instant, una mena de bombament o batec, que un moment després d'un altre, com un cor present a tot arreu i enlloc, manté viu i despert al cosmos'. Així de precís ho resumeix Carlos Varona Narvión, des del coneixement meticulós del traductor, en la introducció de L'esplendor dels fruits del viatge. Existeix sempre en la creació (i tota c…

Arabí i Lispector

Pensava Ibn Arabí que la realitat que percebem cada un de nosaltres es renova a cada instant: 'el món' que captem reneix a cada alè, diu, segons anem respirant 'el buf de Déu'. Segons ell l'aire ens insufla bufs de pensament. Les nostres idees són 'les formes' que prenen els bufs. I el flux de la nostra consciència no és sino el resultat de la successió d'aquests bufs en el temps. Però el buf és buit: dóna el flux, la progressió en el temps de l'acte de pensar, no el contingut concret del pensament, que és cosa del 'receptacle' que som cada un de nosaltres. “'Déu' és com la llum que un cristall vela a la mirada i tenyeix del seu propi color: incolor per sí mateix, se't presenta colorejat per il·lustrar el que és la teva realitat quan se la compara amb el teu Senyor. Si dius que la llum és verda perquè el cristall és d'aquest color, dius la veritat i els sentits en donen testimoni a favor teu. Si dius que no és verda ni posseei…

A Einstein: cites sobre ciència, filosofia i espiritualitat.

En llegir llibres de filosofia, vaig aprendre que era com un cec davant d'un quadre. Només puc comprendre el mètode inductiu, (...) les obres de filosofia especulativa estan més enllà del meu abast. 27 d'abril de 1917. CPAE, vol 8, doc 330.
No sembla com si tota la filosofia estigués escrita amb mel? Sembla meravellosa a primera vista, però, quan tornes a mirar, s'ha esvaït. Només queda l'aroma. Rosenthal-Schneider, Reality and Scientific Truth, pàg 90.
Intentin penetrar amb els nostres mitjans limitats en els secrets de la natura i descobriran que, darrere de totes les concatenacions discernibles, es troba alguna cosa subtil, intangible i inexplicable. La veneració d'aquesta força que es troba més enllà del que podem comprendre constitueix meva religió. En aquest sentit sóc religiós. 14 de juny de 1927. Harry Kessler, The Diary of a Cosmopolitan (1971).
En tot investigador de la natura es troba una mena de reverència religiosa, perquè li resulta impossible concebre que …

Ibn Arabí, l'encastador de savieses (II).

Dèiem en l'escrit anterior que per a Ibn Arabí tot és imaginació, que vivim en un món d'imaginació, que el món físic ens és aliè, com ens ho és la vertadera realitat (la veritat, Déu) i que la nostra 'realitat personal' és purament mental. Ens movem en un món psicològic, el món dels noms que posam a les coses, no en el món de les coses en sí. “Has de saber que tu ets imaginació, i que tot el que perceps i del que dius 'això no sóc jo' és (també) imaginació. La realitat nostra, personal, en la seva totalitat és una imaginació dins una imaginació. En canvi, la vertadera realitat, la veritat, és Déu considerat en la seva essència i en el seu ser, no sota el punt de vista dels seus noms.”
“Déu és com la llum que un cristall vela a la mirada i tenyeix del seu propi color: incolor per sí mateix, se't presenta colorejat per il·lustrar el que és la teva realitat quan se la compara amb el teu Senyor. Si dius que la llum és verda perquè el cristall és d'aquest colo…