La nostra ment no 'representa' la realitat. La memòria no és una còpia ni un esbós de la realitat. El passat no és a la memòria. Hi és tan poc com hi és el futur. La ment és activitat mental present, no és els continguts mentals que produeix sobre el que ja ha passat o el que pot passar. El cervell és sensible a l'experiència, sí, però només això. Amb les nostres experiències, amb algunes més i amb altres poc o gens, queden marques de memòria, però res més. Que en aquestes marques hi volguem veure una representació o un esbós de la realitat és degut al biaix de la nostra visió antropocéntrica i psicologitzant, que subtitueix la realitat pels continguts del pensament. La nostra ment no treballa com un ordinador, com senyala R Epstein. La nostra memòria no enmagatzema ni tanta informació ni ho fa de la mateixa manera que un ordinador. El cervell el que fa és ressonar amb la realitat; és com una caixa de ressonància que, com tot, funciona en l'actualitat del present,
Dèiem en l'escrit anterior que per a Ibn Arabí tot és imaginació, que vivim en un món d'imaginació, que el món físic ens és aliè, com ens ho és la vertadera realitat (la veritat, Déu) i que la nostra 'realitat personal' és purament mental. Ens movem en un món psicològic, el món dels noms que posam a les coses, no en el món de les coses en sí. “ Has de saber que tu ets imaginació, i que tot el que perceps i del que dius 'això no sóc jo' és (també) imaginació. La realitat nostra, personal, en la seva totalitat és una imaginació dins una imaginació. En canvi, la vertadera realitat, la veritat, és Déu considerat en la seva essència i en el seu ser, no sota el punt de vista dels seus noms.” “ Déu és com la llum que un cristall vela a la mirada i tenyeix del seu propi color: incolor per sí mateix, se't presenta colorejat per il·lustrar el que és la teva realitat quan se la compara amb el teu Senyor. Si dius que la llum és verda perquè el cristall és d&#