Ves al contingut principal

Cos, ment i entorn.

La nostra ment no 'representa' la realitat. La memòria no és una còpia ni un esbós de la realitat. El passat no és a la memòria. Hi és tan poc com hi és el futur. La ment és activitat mental present, no és els continguts mentals que produeix sobre el que ja ha passat o el que pot passar. El cervell és sensible a l'experiència, sí, però només això. Amb les nostres experiències, amb algunes més i amb altres poc o gens, queden marques de memòria, però res més. Que en aquestes marques hi volguem veure una representació o un esbós de la realitat és degut al biaix de la nostra visió antropocéntrica i psicologitzant, que subtitueix la realitat pels continguts del pensament. La nostra ment no treballa com un ordinador, com senyala R Epstein. La nostra memòria no enmagatzema ni tanta informació ni ho fa de la mateixa manera que un ordinador. El cervell el que fa és ressonar amb la realitat; és com una caixa de ressonància que, com tot, funciona en l'actualitat del present, no en…

A Einstein: cites sobre ciència, filosofia i espiritualitat.

En llegir llibres de filosofia, vaig aprendre que era com un cec davant d'un quadre. Només puc comprendre el mètode inductiu, (...) les obres de filosofia especulativa estan més enllà del meu abast.
27 d'abril de 1917. CPAE, vol 8, doc 330.

No sembla com si tota la filosofia estigués escrita amb mel? Sembla meravellosa a primera vista, però, quan tornes a mirar, s'ha esvaït. Només queda l'aroma.
Rosenthal-Schneider, Reality and Scientific Truth, pàg 90.

Intentin penetrar amb els nostres mitjans limitats en els secrets de la natura i descobriran que, darrere de totes les concatenacions discernibles, es troba alguna cosa subtil, intangible i inexplicable. La veneració d'aquesta força que es troba més enllà del que podem comprendre constitueix meva religió. En aquest sentit sóc religiós.
14 de juny de 1927. Harry Kessler, The Diary of a Cosmopolitan (1971).

En tot investigador de la natura es troba una mena de reverència religiosa, perquè li resulta impossible concebre que sigui el primer a imaginar les trames extremadament delicades que connecten les seves percepcions.
1920. Citat en Moszkowski, Conversations with Einstein, pàg 46.

Qualsevol que hagi viscut la intensa experiència d'un avanç significatiu en el domini de la ciència se sent commogut per una reverència profunda per la racionalitat que es manifesta en l'existència.
"Science, Philosophy and Religion", Conference on Science, Philosophy and Religion in Their Relation to Democratic Way of Life (1941).

La meva comprensió de Déu procedeix de la profundament sentida convicció en una intel·ligència superior que es revela en el món perceptible. En termes comuns, se la pot descriure com "panteista" (Spinoza).
14 de desembre de 1922. Kaizo 5, núm 2, pàg 197.

Vull saber com creà Déu aquest món. No estic interessat en aquest o aquell fenomen, en l'espectre d'aquest o aquell element. Vull conèixer els seus pensaments. La resta són detalls.
1925. Salaman, "A talk with Einstein", Listener 54 (1955), pp 370-371.

La investigació científica pot reduir les supersticions en animar a les persones a pensar i a veure les coses en termes de causa i efecte. És cert que la convicció, semblant a un sentiment religiós, de la racionalitat o intel·ligibilitat del món es troba darrere de tota obra científica d'alt nivell.
14 de desembre de 1922. Kaizo 5, nº 2, pàg 197.

Resulta difícil trobar entre les ments científiques més profundes una que no tingui sentiments religiosos. Però es tracta d'una religiositat diferent de la de l'home ingenu. Per a aquest últim, Déu és un ésser del que tenim l'esperança de beneficiar-nos de la seva misericòrdia i temem el seu càstig; es tracta de la sublimació d'un sentiment semblant al d'un nen pel seu pare.
"The Religious Spirit of Science", Mein Weltbild (1934), p 18.

No puc concebre un Déu personal que influeixi directament en les accions dels individus. (...) La meva religiositat consisteix en una admiració humil per l'esperit infinitament superior que es revela en el poc que som capaços de comprendre del món perceptible. La convicció profundament emocional de la presència d'un poder raonador superior, que es revela en l'univers incomprensible, forma la meva idea de Déu.
1 d'agost de 1927. Dukas i Hoffman, Albert Einstein, the Human Side, pàg 66.

Crec en el Déu de Spinoza, que es revela en l'harmonia del món regit per les seves lleis, i no en un Déu que s'ocupa personalment del destí i les accions de la humanitat.
New York Times. 25 abril 1929.

La idea d'un Déu personal em resulta estranya i fins i tot em pereix ingènua.
17 de desembre de 1952. Einstein Archives 59-797.

La font principal dels conflictes actuals entre les esferes de la religió i la ciència rau en el concepte d'un Déu personal.
"Science, Philosophy and Religion", Conference on Science, Philosophy and Religion in Their Relation to Democratic Way of Life (1941).

L'inici del sentiment religiós còsmic ja apareix en una fase primerenca del desenvolupament, per exemple, en molts dels salms de David i en alguns dels profetes. El budisme, com hem sabut especialment a través dels escrits meravellosos de Schopenhauer, conté elements molt més forts.
"Religion and Science", New York Times Magazine, 9 de novembre de 1930, pàg 1-4.

L'anomenaré el sentit religiós còsmic. Resulta difícil explicar-lo als que no l'experimenten, perquè no implica una idea antropomòrfica de Déu; l'individu sent la vanitat dels desitjos i les ànsies humanes, i la noblesa i l'ordre meravellós que es revela en la naturalesa i en el món de les idees.
"Religion and Science", New York Times Magazine, 9 de novembre de 1930, pàg 1-4.

Resulta molt difícil explicar aquest sentiment (religiós còsmic) a algú que no el té en absolut. (...) Els genis religiosos de tots els temps s'han distingit per aquest tipus de sentiment religiós, que no coneix cap dogma ni cap Déu concebut a imatge de l'home; per això no pot existir cap església l'ensenyament central de la qual es basi en ell. (...) Des del meu punt de vista, la funció més important de l'art i la ciència és despertar aquest sentiment i mantenir-lo viu en aquells que li són receptius.
"Religion and Science", New York Times Magazine, 9 de novembre de 1930, pàg 1-4.

Afirmo que l'experiència religiosa còsmica és la força motriu més forta i noble darrere de la investigació científica.
"Religion and Science", New York Times Magazine, 9 de novembre de 1930, pàg 1-4.

La ciència sense religió està coixa, la religió sense ciència està cega.
"Science, Philosophy and Religion", Conference on Science, Philosophy and Religion in Their Relation to Democratic Way of Life (1941).

No he trobat una expressió millor que "religiosa" per la confiança en la naturalesa racional de la realitat, en tant la fa accessible a la raó humana. Quan està absent aquest sentiment, la ciència degenera en un empirisme sense inspiració.
1 de gener de 1951. Letters to Solovine, pàg 119. Einstein Archives 21-474.

Sóc de l'opinió que les especulacions més profundes en l'àmbit de la ciència neixen d'un profund sentiment religiós. (...) També crec que aquest tipus de religiositat (...) és l'única activitat religiosa creativa del nostre temps.
"Science and God: A Dialogue", Fòrum and Century 83, pp 373-379.

Tot està determinat (...) per forces sobre les quals no tenim cap control. Està determinat tant per als insectes com per a les estrelles. Els éssers humans, les plantes o la pols estel·lar... tots ballem seguint una melodia misteriosa, entonada en la distància per un flautista invisible.
GS Viereck, "What Life Means to Einstein", Saturday Evening Post, 26 d'octubre del 1929.

Les nostres accions s'han de basar en la consciència sempre present que els éssers humans no són lliures en els seus pensaments, sentiments i accions, sinó que estan condicionats per la causalitat com les estrelles en el seu moviment.
22 de setembre de 1932. Spinoza Society of America. Einstein Archives 33-291.

El científic està posseït per un sentit de la causalitat universal. (...) El seu sentiment religiós adquireix la forma d'un meravellament extasiat davant l'harmonia de la llei natural, que revela una intel·ligència tan superior que, comparat amb ella, tot el pensament i l'acció sistemàtics dels éssers humans són un reflex tremendament insignificant... Està fora de tot dubte que alguna cosa molt semblant és el que ha posseït els genis religiosos de totes les èpoques.
"The Religious Spirit of Science", Mein Weltbild (1934), p 18.

En la seva lluita per aconseguir la bondat ètica, els mestres de la religió han de tenir el valor d'abandonar la doctrina d'un Déu personal, és a dir, d'abandonar la font de por i esperança que en el passat ha posat un poder tan immens en mans de els sacerdots.
"Science, Philosophy and Religion", Conference on Science, Philosophy and Religion in Their Relation to Democratic Way of Life (1941).

Com més avança l'evolució espiritual de la humanitat, em sembla cada vegada més cert que el camí de la religiositat genuïna no passa per la por a la vida, i la por a la mort, i la fe cega, sinó per la recerca del coneixement racional.
"Science, Philosophy and Religion", Conference on Science, Philosophy and Religion in Their Relation to Democratic Way of Life (1941).

Mentre resis a Déu i li demanis alguna cosa, no ets un home religiós.
Spencer R. Weart i Gertrud Weiss Szilard (eds.), Leo Szilard: His Version of the Facts, Cambridge, Massachusetts, MIT Press, 1978, pàg 12.

També hi ha els ateus fanàtics la intolerància dels quals és la mateixa que la dels fanàtics religiosos, i neix de la mateixa font. (...) Són criatures incapaces de sentir la música de les esferes.
7 agost 1941.

Un ésser humà forma part del conjunt que anomenem "univers", una part limitada en temps i espai. S'experimenta a si mateix, als seus pensaments i els seus sentiments com una cosa separada de la resta: una mena d'il·lusió òptica de la seva consciència. La lluita per alliberar-se d'aquesta il·lusió és l'objectiu de la veritable religió. No es tracta d'alimentar-la, sinó de superar-la per arribar a una mesura raonable de pau mental.
12 de febrer de 1950. Calaprice, Dear Professor Einstein, pàg 184. Einstein Archives 60-424.

No intento imaginar-me a Déu; n'hi ha prou de meravellar-me amb l'estructura del món, en la mesura que ens la permeten apreciar els nostres sentits inadequats.
16 d'abril de 1954. Einstein Archives 30-1154.

No sabem absolutament res d'ell (Déu, el món). Tot el nostre coneixement només és el coneixement d'un escolar. Possiblement hauríem de saber una mica més del que sabem ara...
The Sentinel, data desconeguda.


Entrades populars d'aquest blog

Marc Aureli. El guia interior.

En la vida, si no vols ser desgraciat, hasde trobar el teu camí, la raó vertadera de la teva existència, i no dependre com un titella del que els altres pensin, diguin o facin. Cal tenir clares les idees de què vols i fugir de les distraccions i no actuar per hipocresia o egoisme, pensant adequar-te a les ‘ànimes’ dels altres, les quals en realitat desconeixes (probablement ni tan sols coneixes la teva). Aquesta és la direcció en que has de treballar, manté Marc Aureli a les seves Meditacions. És la teva ànima la que has de trobar i la que has de seguir; has de respectar l’ànima que et pertany i no dependre de l’ànima dels altres, tot i que les has de voler entendre també a les dels altres, però cal que coneguis primer els moviments de la teva ànima, i a partir d’ells els de la dels altres. La principal fita de la nostra vida és conèixer la naturalesa real de la nostra ànima i el seu encaix en les ànimes dels altres.
“A totes hores, preocupa't amb resolució, de fer el que portes de …

Prana, qi, ki...

Prana és una paraula en sànscrit per a alè o 'aire inspirat ' (del verb 'pran’: aspirar), però, a més del simple aire, significa 'l’energia universal i invisible que entra en el cos a través de la respiració'. El prana és un principi físic que impregna totes les formes de vida, allò que aporta la vida i la saviesa als éssers, i que és o prové d’una mena de 'esperit universal'. El primer esment de la paraula prana apareix en el Rig-veda, el text més antic de l’Índia, de mitjans del II mil·lenni a C. Es pot dir que comparteix el sentit global 'aire-vida-saviesa' amb nombrosos termes d’altres cultures antigues diferents de l'hinduisme: el pneuma i la psyché grecs, la ruaj i la néfesch hebrees, el spiritus i l’anemos del llatí, el ruh àrab... O el mateix atman hindú, que també significa ànima alhora que aire o alè. (Vegeu el post 'Pneuma...' d’aquest mateix bloc sobre el present.) Amb freqüència, també es confon prana amb jiva, un altre terme …

Cos, ment i entorn.

La nostra ment no 'representa' la realitat. La memòria no és una còpia ni un esbós de la realitat. El passat no és a la memòria. Hi és tan poc com hi és el futur. La ment és activitat mental present, no és els continguts mentals que produeix sobre el que ja ha passat o el que pot passar. El cervell és sensible a l'experiència, sí, però només això. Amb les nostres experiències, amb algunes més i amb altres poc o gens, queden marques de memòria, però res més. Que en aquestes marques hi volguem veure una representació o un esbós de la realitat és degut al biaix de la nostra visió antropocéntrica i psicologitzant, que subtitueix la realitat pels continguts del pensament. La nostra ment no treballa com un ordinador, com senyala R Epstein. La nostra memòria no enmagatzema ni tanta informació ni ho fa de la mateixa manera que un ordinador. El cervell el que fa és ressonar amb la realitat; és com una caixa de ressonància que, com tot, funciona en l'actualitat del present, no en…