La nostra ment no 'representa' la realitat. La memòria no és una còpia ni un esbós de la realitat. El passat no és a la memòria. Hi és tan poc com hi és el futur. La ment és activitat mental present, no és els continguts mentals que produeix sobre el que ja ha passat o el que pot passar. El cervell és sensible a l'experiència, sí, però només això. Amb les nostres experiències, amb algunes més i amb altres poc o gens, queden marques de memòria, però res més. Que en aquestes marques hi volguem veure una representació o un esbós de la realitat és degut al biaix de la nostra visió antropocéntrica i psicologitzant, que subtitueix la realitat pels continguts del pensament. La nostra ment no treballa com un ordinador, com senyala R Epstein. La nostra memòria no enmagatzema ni tanta informació ni ho fa de la mateixa manera que un ordinador. El cervell el que fa és ressonar amb la realitat; és com una caixa de ressonància que, com tot, funciona en l'actualitat del present,
En
llegir llibres de filosofia, vaig aprendre que era com un cec davant
d'un quadre. Només puc comprendre el mètode inductiu, (...) les
obres de filosofia especulativa estan més enllà del meu abast.
27
d'abril de 1917. CPAE, vol 8, doc 330.
No
sembla com si tota la filosofia estigués escrita amb mel? Sembla
meravellosa a primera vista, però, quan tornes a mirar, s'ha esvaït.
Només queda l'aroma.
Rosenthal-Schneider,
Reality and Scientific Truth, pàg 90.
Intentin
penetrar amb els nostres mitjans limitats en els secrets de la natura
i descobriran que, darrere de totes les concatenacions discernibles,
es troba alguna cosa subtil, intangible i inexplicable. La veneració
d'aquesta força que es troba més enllà del que podem comprendre
constitueix meva religió. En aquest sentit sóc religiós.
14
de juny de 1927. Harry Kessler, The Diary of a Cosmopolitan
(1971).
En
tot investigador de la natura es troba una mena de reverència
religiosa, perquè li resulta impossible concebre que sigui el primer
a imaginar les trames extremadament delicades que connecten les seves
percepcions.
1920.
Citat en Moszkowski, Conversations with Einstein, pàg 46.
Qualsevol
que hagi viscut la intensa experiència d'un avanç significatiu en
el domini de la ciència se sent commogut per una reverència
profunda per la racionalitat que es manifesta en l'existència.
"Science,
Philosophy and Religion", Conference on Science, Philosophy
and Religion in Their Relation to Democratic Way of Life (1941).
La
meva comprensió de Déu procedeix de la profundament sentida
convicció en una intel·ligència superior que es revela en el món
perceptible. En termes comuns, se la pot descriure com "panteista"
(Spinoza).
14
de desembre de 1922. Kaizo 5, núm 2, pàg 197.
Vull
saber com creà Déu aquest món. No estic interessat en aquest o
aquell fenomen, en l'espectre d'aquest o aquell element. Vull
conèixer els seus pensaments. La resta són detalls.
1925.
Salaman, "A talk with Einstein", Listener 54 (1955),
pp 370-371.
La
investigació científica pot reduir les supersticions en animar a
les persones a pensar i a veure les coses en termes de causa i
efecte. És cert que la convicció, semblant a un sentiment religiós,
de la racionalitat o intel·ligibilitat del món es troba darrere de
tota obra científica d'alt nivell.
14
de desembre de 1922. Kaizo 5, nº 2, pàg 197.
Resulta
difícil trobar entre les ments científiques més profundes una que
no tingui sentiments religiosos. Però es tracta d'una religiositat
diferent de la de l'home ingenu. Per a aquest últim, Déu és un
ésser del que tenim l'esperança de beneficiar-nos de la seva
misericòrdia i temem el seu càstig; es tracta de la sublimació
d'un sentiment semblant al d'un nen pel seu pare.
"The
Religious Spirit of Science", Mein Weltbild (1934), p 18.
No
puc concebre un Déu personal que influeixi directament en les
accions dels individus. (...) La meva religiositat consisteix en una
admiració humil per l'esperit infinitament superior que es revela en
el poc que som capaços de comprendre del món perceptible. La
convicció profundament emocional de la presència d'un poder
raonador superior, que es revela en l'univers incomprensible, forma
la meva idea de Déu.
1
d'agost de 1927. Dukas i Hoffman, Albert Einstein, the Human Side,
pàg 66.
Crec
en el Déu de Spinoza, que es revela en l'harmonia del món regit per
les seves lleis, i no en un Déu que s'ocupa personalment del destí
i les accions de la humanitat.
New
York Times. 25 abril 1929.
La
idea d'un Déu personal em resulta estranya i fins i tot em pereix
ingènua.
17
de desembre de 1952. Einstein Archives 59-797.
La
font principal dels conflictes actuals entre les esferes de la
religió i la ciència rau en el concepte d'un Déu personal.
"Science,
Philosophy and Religion", Conference on Science, Philosophy
and Religion in Their Relation to Democratic Way of Life (1941).
L'inici
del sentiment religiós còsmic ja apareix en una fase primerenca del
desenvolupament, per exemple, en molts dels salms de David i en
alguns dels profetes. El budisme, com hem sabut especialment a través
dels escrits meravellosos de Schopenhauer, conté elements molt més
forts.
"Religion
and Science", New York Times Magazine, 9 de novembre de 1930,
pàg 1-4.
L'anomenaré
el sentit religiós còsmic. Resulta difícil explicar-lo als que no
l'experimenten, perquè no implica una idea antropomòrfica de Déu;
l'individu sent la vanitat dels desitjos i les ànsies humanes, i la
noblesa i l'ordre meravellós que es revela en la naturalesa i en el
món de les idees.
"Religion
and Science", New York Times Magazine, 9 de novembre de 1930,
pàg 1-4.
Resulta
molt difícil explicar aquest sentiment (religiós còsmic) a algú
que no el té en absolut. (...) Els genis religiosos de tots els
temps s'han distingit per aquest tipus de sentiment religiós, que no
coneix cap dogma ni cap Déu concebut a imatge de l'home; per això
no pot existir cap església l'ensenyament central de la qual es basi
en ell. (...) Des del meu punt de vista, la funció més important de
l'art i la ciència és despertar aquest sentiment i mantenir-lo viu
en aquells que li són receptius.
"Religion
and Science", New York Times Magazine, 9 de novembre de 1930,
pàg 1-4.
Afirmo
que l'experiència religiosa còsmica és la força motriu més forta
i noble darrere de la investigació científica.
"Religion
and Science", New York Times Magazine, 9 de novembre de 1930,
pàg 1-4.
La
ciència sense religió està coixa, la religió sense ciència està
cega.
"Science,
Philosophy and Religion", Conference on Science, Philosophy
and Religion in Their Relation to Democratic Way of Life (1941).
No
he trobat una expressió millor que "religiosa" per la
confiança en la naturalesa racional de la realitat, en tant la fa
accessible a la raó humana. Quan està absent aquest sentiment, la
ciència degenera en un empirisme sense inspiració.
1
de gener de 1951. Letters to Solovine, pàg 119. Einstein
Archives 21-474.
Sóc
de l'opinió que les especulacions més profundes en l'àmbit de la
ciència neixen d'un profund sentiment religiós. (...) També crec
que aquest tipus de religiositat (...) és l'única activitat
religiosa creativa del nostre temps.
"Science
and God: A Dialogue", Fòrum and Century 83, pp 373-379.
Tot
està determinat (...) per forces sobre les quals no tenim cap
control. Està determinat tant per als insectes com per a les
estrelles. Els éssers humans, les plantes o la pols estel·lar...
tots ballem seguint una melodia misteriosa, entonada en la distància
per un flautista invisible.
GS
Viereck, "What Life Means to Einstein", Saturday Evening
Post, 26 d'octubre del 1929.
Les
nostres accions s'han de basar en la consciència sempre present que
els éssers humans no són lliures en els seus pensaments, sentiments
i accions, sinó que estan condicionats per la causalitat com les
estrelles en el seu moviment.
22
de setembre de 1932. Spinoza Society of America. Einstein Archives
33-291.
El
científic està posseït per un sentit de la causalitat universal.
(...) El seu sentiment religiós adquireix la forma d'un
meravellament extasiat davant l'harmonia de la llei natural, que
revela una intel·ligència tan superior que, comparat amb ella, tot
el pensament i l'acció sistemàtics dels éssers humans són un
reflex tremendament insignificant... Està fora de tot dubte que
alguna cosa molt semblant és el que ha posseït els genis religiosos
de totes les èpoques.
"The
Religious Spirit of Science", Mein Weltbild (1934), p 18.
En
la seva lluita per aconseguir la bondat ètica, els mestres de la
religió han de tenir el valor d'abandonar la doctrina d'un Déu
personal, és a dir, d'abandonar la font de por i esperança que en
el passat ha posat un poder tan immens en mans de els sacerdots.
"Science,
Philosophy and Religion", Conference on Science, Philosophy
and Religion in Their Relation to Democratic Way of Life (1941).
Com
més avança l'evolució espiritual de la humanitat, em sembla cada
vegada més cert que el camí de la religiositat genuïna no passa
per la por a la vida, i la por a la mort, i la fe cega, sinó per la
recerca del coneixement racional.
"Science,
Philosophy and Religion", Conference on Science, Philosophy
and Religion in Their Relation to Democratic Way of Life (1941).
Mentre
resis a Déu i li demanis alguna cosa, no ets un home religiós.
Spencer
R. Weart i Gertrud Weiss Szilard (eds.), Leo Szilard: His Version
of the Facts, Cambridge, Massachusetts, MIT Press, 1978, pàg 12.
També
hi ha els ateus fanàtics la intolerància dels quals és la mateixa
que la dels fanàtics religiosos, i neix de la mateixa font. (...)
Són criatures incapaces de sentir la música de les esferes.
7
agost 1941.
Un
ésser humà forma part del conjunt que anomenem "univers",
una part limitada en temps i espai. S'experimenta a si mateix, als
seus pensaments i els seus sentiments com una cosa separada de la
resta: una mena d'il·lusió òptica de la seva consciència. La
lluita per alliberar-se d'aquesta il·lusió és l'objectiu de la
veritable religió. No es tracta d'alimentar-la, sinó de superar-la
per arribar a una mesura raonable de pau mental.
12
de febrer de 1950. Calaprice, Dear Professor Einstein, pàg
184. Einstein Archives 60-424.
No
intento imaginar-me a Déu; n'hi ha prou de meravellar-me amb
l'estructura del món, en la mesura que ens la permeten apreciar els
nostres sentits inadequats.
16
d'abril de 1954. Einstein Archives 30-1154.
No
sabem absolutament res d'ell (Déu, el món). Tot el nostre
coneixement només és el coneixement d'un escolar. Possiblement
hauríem de saber una mica més del que sabem ara...
The Sentinel, data
desconeguda.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada