Passa al contingut principal

Cos, ment i entorn.

La nostra ment no 'representa' la realitat. La memòria no és una còpia ni un esbós de la realitat. El passat no és a la memòria. Hi és tan poc com hi és el futur. La ment és activitat mental present, no és els continguts mentals que produeix sobre el que ja ha passat o el que pot passar. El cervell és sensible a l'experiència, sí, però només això. Amb les nostres experiències, amb algunes més i amb altres poc o gens, queden marques de memòria, però res més. Que en aquestes marques hi volguem veure una representació o un esbós de la realitat és degut al biaix de la nostra visió antropocéntrica i psicologitzant, que subtitueix la realitat pels continguts del pensament. La nostra ment no treballa com un ordinador, com senyala R Epstein. La nostra memòria no enmagatzema ni tanta informació ni ho fa de la mateixa manera que un ordinador. El cervell el que fa és ressonar amb la realitat; és com una caixa de ressonància que, com tot, funciona en l'actualitat del present, no en…

Els filòsofs físics (3): Demòcrit


No gens lluny de la línia d’Heràclit, Demòcrit, cap el 460 abans de Crist, ampliava a la psicologia l’atomisme del seu antecessor Leucip i ensenyava que l’ànima de l’home era una substància composta d’àtoms subtils i de forma esfèrica, exactament com els del foc, i que era per raó de la seva subtilitat i forma esfèrica precisament que aquests àtoms aportaven el moviment perpetu i el calor característics tant del foc com de l’ànima humana. L’ànima, per a Demòcrit, és un ‘cos’ en alt grau mòbil i subtil que existeix dins d’un altre cos de matèria molt més estàtica i grollera -el cos sòlid perceptible-, que es difon i penetra totes les parts i teixits d’aquest i que produeix diferents funcions vitals en els seus diferents òrgans i membres. El pensament, la consciència i la sensació, en concret, són el resultat de la combinació canviant en el temps dels àtoms eteris i esfèrics de l’ànima, la qual combinatòria variable és la raó suficient i l’origen de les manifestacions i continguts concrets del pensament, de la consciència i de la percepció, i de les seves fluctuacions característiques en el temps. Els diferents fenòmens psíquics estan en relació amb les combinacions variables dels àtoms anímics que s’originen en un moviment circulatori continu que, afirma Demòcrit, és sostingut per la inspiració i l’expiració, la respiració, la qual constitueix, per necessitat, el procés i la duració de la vida i de les seves manifestacions psíquiques, assevera. De nou la respiració i l’aire.


El que el filòsof d’Abdera anomena esperit no és una força suprema creadora del món, ni res sobrenatural, ni tan sols és un principi de la naturalesa superior al moviment mecànic; no és, de fet, una força essencialment distinta del moviment mecànic. El que anomena esperit, igual que ànima, només és una matèria més subtil en comparació a altres matèries més ‘grolleres’ i sòlides; o, si es prefereix, és el fenomen que resulta de les propietats d’aquests àtoms més fins i subtils de l’aire en la seva acció sobre els altres àtoms -els del cos- de naturalesa i forma diferents. 


Així mateix, els déus, l’existència dels quals admet, són per a Demòcrit bàsicament, doncs, això: esperits, éssers anàlegs a l’ànima en el seu origen i composició, sense altra diferència amb ella que la de tenir una organització més duradora dels seus àtoms, una vida més llarga, però que aquest és l’únic aspecte en que els déus i els esperits són superiors a l’home i a la seva ànima, perquè també són mortals i estan sotmesos, com nosaltres, a la llei suprema del fat, a l’única constant, és a dir, a la llei del moviment etern, necessari i universal dels àtoms, al flux indefectible d’organització i desorganització de la matèria, en concret de la matèria del pensament, pel que ens interessa a nosaltres. Els déus, els esperits, l’ànima, l’enteniment, la consciència, la sensació, el pensament... són en essència el mateix, els fenòmens similars d’una forma molt específica de matèria, en el mecanisme d’acció dels quals hi té un paper destacat la respiració.

 Cappelletti, A. J. Los fragmentos de Diógenes de Apolonia. Tiempo Nuevo, Caracas, 1975.
Cappelletti, A. J. Mitología y filosofía: los presocráticos. Cincel, Madrid, 1987.
Cicerón, M. T. Sobre la naturaleza de los dioses. UNAM, México, 1986.
Fernández Cepedal, J. M. Los filósofos presocráticos. Proyecto Filosofía en español, www.filosofia.org, 2000.
Conde, F. Filósofos presocráticos. Página sobre filosofía, www.paginasobrefilosofia.com/html/.
González, C. Historia de la filosofía. 2 ª ed., Madrid, 1886. Edición digital Proyecto Filosofía en español, www.filosofia.org, 2002.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Marc Aureli. El guia interior.

En la vida, si no vols ser desgraciat, hasde trobar el teu camí, la raó vertadera de la teva existència, i no dependre com un titella del que els altres pensin, diguin o facin. Cal tenir clares les idees de què vols i fugir de les distraccions i no actuar per hipocresia o egoisme, pensant adequar-te a les ‘ànimes’ dels altres, les quals en realitat desconeixes (probablement ni tan sols coneixes la teva). Aquesta és la direcció en que has de treballar, manté Marc Aureli a les seves Meditacions. És la teva ànima la que has de trobar i la que has de seguir; has de respectar l’ànima que et pertany i no dependre de l’ànima dels altres, tot i que les has de voler entendre també a les dels altres, però cal que coneguis primer els moviments de la teva ànima, i a partir d’ells els de la dels altres. La principal fita de la nostra vida és conèixer la naturalesa real de la nostra ànima i el seu encaix en les ànimes dels altres.
“A totes hores, preocupa't amb resolució, de fer el que portes de …

Cos, ment i entorn.

La nostra ment no 'representa' la realitat. La memòria no és una còpia ni un esbós de la realitat. El passat no és a la memòria. Hi és tan poc com hi és el futur. La ment és activitat mental present, no és els continguts mentals que produeix sobre el que ja ha passat o el que pot passar. El cervell és sensible a l'experiència, sí, però només això. Amb les nostres experiències, amb algunes més i amb altres poc o gens, queden marques de memòria, però res més. Que en aquestes marques hi volguem veure una representació o un esbós de la realitat és degut al biaix de la nostra visió antropocéntrica i psicologitzant, que subtitueix la realitat pels continguts del pensament. La nostra ment no treballa com un ordinador, com senyala R Epstein. La nostra memòria no enmagatzema ni tanta informació ni ho fa de la mateixa manera que un ordinador. El cervell el que fa és ressonar amb la realitat; és com una caixa de ressonància que, com tot, funciona en l'actualitat del present, no en…

Giordano Bruno. La màgia.

Diu Giordano Bruno en el llibre De la Màgia que el buit absolut no existeix, que no hi ha espai que no sigui ocupat per alguna forma de matèria: En qualsevol espai, per buit que pugui semblar, hi ha cossos que es mouen i es succeeixen, quan no les invisibles partícules de l'aire, que també són matèria. Els objectes del món no estan aïllats uns dels altres, entre ells hi ha un continu de matèria, senyala; l'espai que separa els cossos és un continu intermedi entre ells, que els comunica i que els manté units, d'una manera més forta o més dèbil. L'aire (o 'l'esperit aeri o eteri' que en diu Bruno) és un cos imperceptible, en principi, als nostres sentits però que per ell mateix és un veritable continu físic intermedi entre tots els cossos, que està dotat d'una gran activitat i eficàcia sobre l'ànima, a la qual està estretament unit, afirma, doncs té una gran semblança amb aquesta, a la vegada que és molt lluny de la substància sensible més gruixada i mé…